L’octubre del 2009 neix l’embrió del que avui dia coneixem com a Salomon Ultra Pirineu que recorre el Parc Natural del Cadí Moixeró, després d’una primera edició amb 273 participants, en el seu desè aniversari la cita reunirà més de 3.000 corredors.

 

 

Luis Alberto Hernando i Miguel Heras, 2013. Foto: Jordi Canyameres.

L’any 2009 va començar la història de l’Ultra Pirineu, la cursa que avui tots coneixem. Salomon decideix crear una cursa sobre una travessa anomenada Cavalls del Vent, que va rebre aquest mateix nom: Ultra Cavalls del Vent.

Així va ser com va néixer una de les curses de muntanya més importants del panorama català i internacional. Actualment són 1000 les persones que es pengen el dorsal però en la primera edició en van ser 273, entre ells, els primers en creuar la línia de meta: Jessed Hernández (9h31) i Corinne Favre (11h55). Amb el creixement de la cursa, de seguida es va haver de limitar la participació a 500 persones.

“Recordo que no vam fer vacances aquell primer estiu. Per saber quant podia trigar un corredor d’un punt a un altre vam fer cadascun dels trams tres vegades: corrent ràpid, més a poc a poc i caminant a bon ritme per fer la relació de temps en què els participants passarien per cada punt”. PAU YLLA, cofundador de la cursa, Sports Marketing Salomon

Un salt endavant

Corredors a l’edició 2014. Foto: Jordi Canyameres.

Després de tres anys de creixement gradual, el 2012 és quan la realitat supera qualsevol previsió. En quatre dies s’omplen les inscripcions i s’ha d’implantar la llista d’espera i començar a realitzar el sorteig, ara habitual de cada any.

La consolidació de la cursa va ser un fet indiscutible. Kilian Jornet i Núria Picas la guanyaven el 2012 en unes condicions extremes i en una emocionant lluita amb altres corredors d’alt nivell, la participació d’atletes internacionals era cada vegada més gran i aquest mateix any va ser el primer cop que va formar part de la Copa del Món de l’International Skyrunning Federation.

L’aposta per la qualitat va ser clara establint des d’un principi unes bases sòlides en tots els nivells: senyalització, obsequis, avituallaments, comunicació i streaming i, sobretot, la seguretat. Garantir la seguretat dels corredors era i és una obsessió.

L’Ultra, la Marató i la Nit Pirineu

El 2014 veuen la llum la Maratói la Nit Pirineu, dues noves distàncies nascudes de l’èxit i que acompanyen el canvi de nom d’una cursa que es convertia en un gran esdeveniment. Ultra Cavalls del Vent es transformava primer en l’Ultra Pirineu-Salomon Nature Trails i després, al 2015, ja en la Salomon Ultra Pirineu amb els 110km i 6.800 m de D+ actuals.

Totes dues curses es van anar fent un nom fins que l’any passat Kilian Jornet va establir un nou rècord de la Marató en 3:44:48 en una vibrant batalla amb Nicolas Martin. Sense oblidar la màgia de la llum dels frontals que pugen un darrere l’altre il·luminant la muntanya a la Nit Pirineu, des de l’estació d’esquí de la Molina fins al refugi Niu d’Àliga.

L’Ultra Pirineu també va pensar en els més petits i l’any 2012 va néixer la Pirineu XS, una cursa adaptada per a infants i joves de 5 a 16 anys. D’altra banda, aquest 2018 ha nascut la Mitja Pirineu, pensada tant pels corredors que han començat a córrer per muntanya com pels que els hi agrada imprimir un ritme alt durant la cursa.

La cursa que ningú es vol perdre

Maite Maiora, guanyadora de l’edició 2017, entre aplaudiments. Foto: Angel Enguita.

Si una cosa té l’Ultra Pirineu és que a la línia de sortida s’hi barregen tant professionals com corredors populars per poder començar l’aventura tots plegats des de la plaça Porxada de Bagà sota la banda sonora de l’Último Mohicano.

Miguel Heras i Núria Picas són els atletes d’elit que més vegades han recorregut els quilòmetres de l’Ultra Pirineu, fins a sis cops s’han penjat el dorsal. Heras participant ja en la primera edició del 2009, s’ha endut tres victòries i tres podis. Picas no s’ha quedat enrere i des de la seva primera participació el 2011 s’ha emportat quatre triomfs i dos podis. Sempre en batalles vibrants amb corredors de renom com Kilian Jornet i Luis Alberto Hernando, tots dos amb dos primers llocs, o d’altres com Anton Kupricka, Dakota Jones, Tòfol Castanyer, Zaid Ait Malek, Cristofer Clemente i en el camp femení, Emelie Forsberg, Anna Frost, Maite Maiora, Emma Roca o Mira Rai.

 

L’emoció de la meta, el motor per continuar

L’emoció de l’arribada a meta, 2016. Foto: Marc Castellet

La barreja de llàgrimes de felicitat i esgotament de cada corredor en arribar a meta ja sigui a les onze de la nit, les tres de la matinada o les deu del matí. És un record i una sensació que queda per sempre i que mou a l’organització per seguir treballant i millorant l’experiència any rere any.

L’objectiu és seguir creixent però sempre conservant l’esperit que els ha portat fins aquí i mantenint el que més els caracteritza; la cura de tots els detalls, el tracte familiar, casolà i proper i la màgia de compartir una mateixa línia de sortida per a corredors populars i professionals.

“És molt emocionant veure l’arribada dels últims corredors, la felicitat que desprenen al creuar la meta sabent que han patit però que han lluitat, no me’n canso de veure-ho” JOAN SOLÀ, cofundador de la cursa, global sports & community marketing manager